Entre totes les possibles aproximacions que tenim del fet
musical, ara en tractem d’una que a priori
resulta menys acadèmica i professional -així que rarament la trobarem als
diccionaris i/o enciclopèdies- però que, no obstant això, pot ser prou
sovintejada en certs àmbits. Parlem de les definicions que recorren a la
utilització d’exemples per definir el concepte “música”.
Una mostra pot ser:
-Música és Joan Dausà cantant en directe acompanyant-se al
piano.
-Música pot ser tant una cançó dels Beatles del seu primer
disc com el reggaeton que senten els nostres adolescents.
-Música és, d’una banda, tant una obra a cappella de Palestrina com, d’una altra, una cançó de Serrat.
Totes les exemplificacions, com veiem, fan referència a
situacions (en directe, enregistrat), agrupacions (piano + veu; grup d’instruments
+ veus; veus), èpoques històriques (segle
XVI, contemporani), caràcters (intimista, de masses), etc. fent notar les
diverses possibilitats, però en cap moment se n’esmenten totes. Així doncs, de
la mateixa manera que no es pot definir un habitatge com una casa, perquè d’habitatges, n'hi ha de molts tipus, tampoc s'ha de fer la mateixa reducció amb la
música, ja que implicaria donar una visió parcial i prou minvada.
Difícil tasca la de definir el tema que ací plantegem, no creieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada