Fins ací hem vist diverses definicions d'aquest concepte, tot
tenint en compte diferents punts de vista així com la utilitat metodològica dels
paradigmes (musicals) a l’hora d’entendre-la.
Tot i això, mai no us heu preguntat quin és l’origen d’aquesta paraula i quin era
el seu significat primerament?
Per tal de resoldre aquesta qüestió, paga la pega observar
etimològicament la paraula "música". Constatem que prové del llatí musĭca, i aquest és heretat del mot greg μουσική, mousikḗ.
Sorprenentment, en l’antiga Grècia, tot i haver hagut una evolució conceptual, aquest mot englobava tant la poesia i la dansa, com la música. Així les coses, no tenien
la concepció que la música fóra un art independent i aïllat, al contrari de com es concep hui en dia, sinó que més prompte formava part d’una expressió artística
més global i holística.
En l’actualitat és molt
clara la separació de les arts, la qual cosa es pot comprovar ràpidament fent
una ullada a totes les definicions que hem arreplegat, ja que en tots els casos,
sense excepció, fan referència exclusivament al resultat sonor.
Com ja s’havia constatat,
el concepte “música” ha evolucionat al llarg de la història. Si ubiquem l’antiga
Grècia com el bressol d’occident i la seua concepció musical com el nadó de l’actual,
cap a quina direcció creieu que camina la nostra música o, en altres paraules, quin penseu
que serà el proper paradigma musical?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada