Tenint en compte que aquesta unitat es desenvolupa en el
context dels Ensenyaments Professionals de música amb alumnes que tenen, com a
norma general, entre quinze i dèsset anys, i que quan acaben aquests estudis
seran músics professionals, considere de vital importància que aprenguen a
diferenciar entre fonts “fiables” i fonts que podríem definir com a no
professionals.
Abans d’entrar en matèria, però, cal aclarir què entenem entre fonts fiables i fonts amb què hem d’anar amb cura. Entre les primeres
trobem enciclopèdies, monogràfics, articles científics, revistes
especialitzades, etc., i entre els segons Viquipèdia, blogs i, en general,
qualsevol article sense una autoria clara.
En aquest sentit, com a mostra de font que podria paréixer
en principi fiable, però que, considerant allò que hem aprés pot no ser-ho tant,
és el llibre El universo de la música
de Mariano Pérez publicat per Musicalis S.A. l’any 2000. A la pàgina 9 veiem la
següent definició de música:
“La música es un regalo de Dios concedido al hombre, para endulzar y
sublimar los placeres de la vida humana, y para hacer más suaves y llevaderas
las preocupacions materiales en este mundo”
(GUILLERMO TANS’UR, en Los elementos de la música, Londres,
1772)
A més a més, tot seguit i a la mateixa pàgina hi ha, com a
subtítol dins d’aquest mateix capítol, El
mensaje musical:
“El lenguaje universal de la música”
Primerament, com ja hem vist, no només definir música com a
regal de Déu no ens dóna cap informació sobre què és música sinó que, a més a
més, suggerir que és quelcom universal és una fal·làcia impossible de defendre.
Fet i fet, com a tasca de reflexió, propose que l’alumnat cerque
dues bases de dades, una que siga de confiança i una altra que no, tot argumentant-lo debidament, per a que, posteriorment, sàpiguen quines poden fer servir i quines no a l’hora de fer els treballs de recerca del curs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada