Fins ara hem vist diverses formes de definir música suposant
que el concepte “música” ha sigut immutable al llarg del temps. Però, se n’ha
tingut el mateix històricament? Vegem-ne quatre!
1) "Musica
est disciplina, quae de numeris loquitur" (Cassiodorus)
[La música és una disciplina que parla dels
números]
Aquest polític, escriptor, filòsof i
musicòleg va nàixer al segle V. Quant a la música opinava que és una disciplina
(no un art) que tracta dels números, és a dir, que té un component matemàtic. En
cap moment fa referència a l’aspecte emotiu o a com ha de sonar.
2) "Die
rechte gründliche Beschreibung der Music, daran nichts mangelt, und nichts
überflüssig ist, möchte demnach also lauten: Musica ist eine Wissenschaft und
Kunst, geschickte und angenehme Klänge klüglich zu stellen, richtig an einander
zu fügen, und lieblich heraus zu bringen, damit durch ihren Wohllaut Gottes
Ehre und alle Tugenden befördert werden" (Johann Mattheson)
[La manera més profunda de descriure què és
la música serà la següent: Música és ciència i art per combinar de manera apta
i agradable els sons i reproduir-los agradablement, perquè amb la seua
sonoritat s'augmenten l'honra de Déu i totes les virtuts]
El compositor, musicòleg i organista
alemany, cosí de Johann Sebastian Bach, inclou en la seua definició la
concepció artística de la música fent constar que el resultat ha de ser
agradable. Com ja hem vist, la música no és agradable o desagradable per se, sinó que és l’oient qui la jutja
com a tal i, per tant, és una qüestió subjectiva. A més a més, com a símptoma
característic de l’època, segles XVI i XVII, hi ha una forta influència
religiosa en totes les facetes de la vida, i la música no n’és aliena. Així
doncs, la música té una funció propedèutica, això és acostar la gent a Déu i,
alhora, augmentar, segons Mattheson, l’honra de Déu.
3) "Art de
combiner les Sons d'une manière agréable à I'oreille” (Rousseau)
[Art de combinar els sons d’una manera
agradable a l’oïda]
Per a aquest filòsof del segle XVIII -i
incardinat dins l’ideari de la Il·lustració francesa- la música no cap connexió
amb Déu. Igualment, ja no es parla de ciència ni de números com tampoc de
sentiments. Únicament descriu la música com a combinació agradable de sons. Com
podem veure, aquesta definició intenta ser el més racional possible.
4) "Die Musik ist ein Weib. Die Natur des
Weibes ist die Liebe: aber diese Liebe ist die empfangende und in der
Empfängnis rückhaltlos sich hingebende" (Richard Wagner)
[La
música és una dona. La naturalesa de la dona és l’amor, però aquest amor és
receptiu i es lliura incondicionalment en la percepció]
En aquesta aproximació observem una
comparació entre dona i música fent notar que la naturalesa de la primera, i
per tant de la segona, és l’amor. Com no podia ser d’una altra manera en el
segle XIX, es vincula la música amb els sentiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada