Moltes vegades, a l’hora de definir música tendim a dir allò
que més ens agrada. A tots ens és familiar sentir afirmacions més o menys com
les següents:
- Música? Abans sí que es feia música! Hui en dia solament es compon soroll.
- La verdadera música és aquella que s’ha fet amb un objectiu estètic. En els nostres dies només es tenen en compte criteris d’explotació i rendibilitat econòmica. El que ara se sent no és música, ja que la música comercial no és res més que un producte per consumir.
- El que ells senten no és ni de bon tros música, és soroll! Si vols sentir bona música, mira d’anar a un concert de piano i orquestra. Això sí que és música!
Òbviament, el gust personal de cadascú s’orientarà en un o altre
sentit, però aquesta orientació mai no serà vàlida per aproximar-nos al
concepte ontològic de “música” atés que allò que a un li agrada pot no agradar
a altres i viceversa. Aleshores, com veiem, la categoria del gust no és
universal i, per tant, no és vàlida per definir el que ací estem tractant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada