Definició de "música" des del vessant cientificomatemàtic

Altra forma molt comuna de descriure el concepte “música” és emprant termes cientificomatemàtics que fan referència als aspectes acústics d’aquesta o n’esmenten l’arquitectura, això és la forma d’una obra musical. A continuació en tenim alguns exemples:

1.  La música és la forma de combinar sons d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia, el ritme.
2. La música consisteix a combinar sons i silencis amb diverses variacions de duració, intensitat, altura i timbre.
3. La música és la silencia el que l’arquitectura és a l’espai.
4. La música és una forma intel·ligible d’ordenar passatges musicals amb sentit propi.

Tot seguit farem una anàlisi :

1. Defineix música emprant el terme llei, però, de fet, no n’existeix cap que definisca com es construeix una melodia, així com tampoc n'hi ha una única quant a harmonia o ritme. Així doncs, aquesta afirmació es basa en conceptes que no són sòlids.
2.  Música com a combinació de sons i silencis. Ara bé, si fer música fóra un assumpte tan fàcil, els ordinadors podrien fer-ne seguint certs logaritmes. Tanmateix, quan sentim aquesta música notem que li manca ànima, és a dir, el component humà.
3. Aquesta comparació és realment poètica però no fa referència a què és en si la música.
4. Molt semblant a l’anterior, en aquest cas, definir la música com una successió ordenada de passatges, mostra molt parcialment què és música ja que, d’una banda, en no poques ocasions no hi ha una divisió clara -i, per tant, no és gens fàcil extraure’n la forma- i, d’altra, si la música fóra solament una forma ordenada de passatges, qualsevol persona podria composar una obra musical. L’experiència demostra que un ordre preestablert de passatges no és música i que aquesta és molt més que únicament lògica arquitectònica. 

Amb tot plegat queda demostrat que definir música esmentant únicament aspectes logicomatemàtics és una aproximació parcial i reduccionista vist que per a compondre música calen molts més factors.