Sí. De veres mai no ho havies pensat? En el fons no és tan estrany perquè quan vivim immersos en situacions o fets que ben bé podríem definir com quotidians, tot i no haver mai reparat en com funcionen, pensem que els entenem. N’hi haurà prou amb aquests exemples:
-Diners: tots els fem servir diàriament però, saben què són o d’on vénen? Com o per quin motiu es creen i qui ho decideix?
-Vida: som vius i, tanmateix, tenim la capacitat per definir què és la vida?
Per tant, aplicant el mateix plantejament a la música, podem explicar què és o més aïna en tenim solament una idea vaga? Que mai no us havíeu plantejat?
Pel que fa a la meua experiència personal, vaig començar a estudiar música de manera reglada als deu anys. Vaig acabar els ensenyaments superiors de piano catorze anys després i, tot seguit, decicí preparar oposicions. Amb la sort d’haver aconseguit treballar dignament, dos anys després vaig decidir estudiar musicologia i va ser llavors quan van fer-me aquesta pregunta. Mai no m’havia adonat que no en sabia la resposta! Pot semblar un tres i no res, però resulta com a mínim cridaner que després de díhuit anys dedicant-me al món de la música, mai no haguera reparat si sabia realment què era.
És en aquest punt en què considere imprescindible l’estudi d’aquesta unitat ja que si als conservatoris es formen els nostres futurs músics, s’espera, si més no, que els docents els fem reflexionar sobre què és això que estan aprenent, atés que tard o d’hora alguns d’ells esdevindran músics professionals.
Per concloure, desenvolupar el pensament filosòfic aplicat a la música és una tasca d’una gran importància que mai no hauríem de defugir, i en aquest blog, en teniu una proposta. Espere que us agrade!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada